Agència de col·locació autoritzada nº 1000000076

Entrar




Creix el nombre de treballadors actius i disminueix la taxa de desocupació de dones menors de 25 anys

Dijous passat eixien a la llum els resultats de l'Enquesta de Població Activa del segon trimestre de 2019 que ens llancen noves dades d'ocupació: més de 19,8 milions de persones a Espanya estan emprades, la qual cosa es tradueix en 460.900 ocupats més que un any abans (+2,4%). És el major nombre de persones ocupades des de desembre de 2008.

També, l'Adecco *Group *Institute, el nou centre d'estudis i divulgació del Grup Adecco, pronostica que de cara al tercer trimestre de l'any es mantindrà la tendència positiva: el número d'ocupats seria de pràcticament 20 milions per la creació de 471.100 ocupacions (+2,4% interanual). Això permetria reduir la quantitat d'aturats fins als 3,04 milions (285.200 menys que un any abans; -8,6%).

Vist això, també és important analitzar i entendre els indicadors i les variables de la nostra economia que determinen i regeixen aquests nivells d'ocupació i quin està sent la seua evolució.

Entorn macroeconòmic

El 2019 ha arrancat amb un creixement econòmic lleugerament alentit. Segons les dades de l'informe macroeconòmic del primer trimestre, el PIB ha crescut un 2% interanual, la qual cosa es tradueix en l'augment més moderat des de 2014.

Aquest resultat és el reflex de l'evolució de les exportacions de mercaderies i serveis, que en el primer trimestre van patir una caiguda del 0,5% en relació amb el mateix període de l'any previ (primera caiguda de les exportacions en set anys). Concretament la reculada exportadora s'observa en les mercaderies (van descendir un 2,4% interanual), ja que les vendes exteriors de serveis han continuat en ascens (+4,9%).

Les importacions també han patit una deterioració en aquest període. El total d'importacions ha tingut un increment d'un 0,2% interanual, el més baix des de juny de 2013. En aquest cas la variació general emmascara un descens de les compres exteriors de mercaderies (-1,2%) simultani a una gran pujada de les importacions de serveis (+6,4%).

La moderació en les importacions també es justifica per l'afebliment del consum privat, que en el primer trimestre va augmentar un 1,6% interanual (l'augment més baix dels últims cinc anys).

El ritme creixent de l'activitat es va recolzar en la inversió, que ha crescut un 4,9% interanual. S'han expandit també les inversions en construcció (+4,6%)i les de béns d'equip (+7,5%).

Per primera vegada en els últims cinc anys, el consum privat s'ha incrementat al mateix ritme que el PIB (2%).

S'aprecia una clara divisió entre la Indústria (amb clars signes de feblesa) enfront del sector Serveis (amb una tendència evolutiva acceptable). L'índex de producció industrial ha crescut al maig un 1,8%. No obstant això, quan analitzem la variació mitjana dels últims dotze mesos, trobem que la producció industrial ha disminuït un 0,4% interanual.

En el sector de la Indústria, la feblesa es concentra en els béns de consum durador (-4,3% interanual). En canvi, els béns de consum no durador es van expandir un 7,5%.

Diferent és el cas dels Serveis, la facturació dels quals reflecteix per sisé any consecutiu increments. Al maig, l'augment interanual va ser d'un 3,3% per damunt de la inflació. El resultat és realment positiu, ja que les vendes de vehicles (un dels principals motors del sector), van caure un 2,3%.  Destaquen, entre altres, les àrees de Serveis d'Arquitectura i Enginyeria (13,2% interanual), Comerç a l'engròs de matèries primeres agràries (+11,1%) i Publicitat i estudis de mercat (+10,6%).

El PIB acumula cinc trimestres sense superar el creixement de l'ocupació. Això significa que la productivitat laboral (entesa en la seua versió més general com el PIB per persona ocupada) està en declivi. És alguna cosa que no ocorria amb aqueixa persistència des de 2005. En el segon trimestre de 2019, la productivitat laboral mitjana ha sigut igual a la de tres anys abans.

La reducció de la productivitat pot haver-se d'al fet que les ocupacions que es creen són menys productius que la mitjana, a una caiguda en la producció de les ocupacions ja existents o a una combinació de totes dues causes. En tot cas, menys productivitat significa que fan falta més persones per a aconseguir una mateixa producció, la qual cosa es tradueix en un increment dels costos laborals per unitat produïda.

En paraules de Javier Blasco, director de l'Adecco *Group *Institute: “Una menor productivitat implica pèrdua de competitivitat, la qual cosa dificulta les exportacions i estimula les importacions. Donada l'elevat deute exterior d'Espanya, és una situació que ha de corregir-se com més prompte millor. Des del punt de vista de l'ocupador, la caiguda de la productivitat podria compensar-se, per exemple, incrementant els preus de venda, reduint el marge de benefici, retallant la seua plantilla o invertint més en tecnologia. Els dos primers casos són insostenibles, i els dos últims conspiren, en el curt termini, contra l'increment de l'ocupació, quan la taxa d'atur encara és elevada”.

“Els dos pròxims trimestres determinaran si es tracta d'una situació temporal o si, per contra, estem enfront d'un problema més profund. El cas és que aquesta reculada de la productivitat es produeix al mateix temps que els costos laborals reals (és a dir, una vegada descomptada la inflació) han tornat a créixer. En el primer trimestre, el cost salarial total ha augmentat un 1% per damunt de la inflació, el seu major increment en tres anys”, conclou Blasco.

Educació i Formació

El nivell de formació de la força de treball és un element clau, encara que moltes vegades oblidat, que influeix en el funcionament del mercat laboral.

El motiu és clar: com més capacitada estiga la població activa, majors seran les probabilitats que puga adaptar-se a canvis en l'entorn econòmic, ja siga per a passar d'una ocupació a una altra, per a canviar d'un sector d'activitat a un altre o per a eixir de la situació de l'atur. La major formació, llavors, tendeix a fer més flexible la força de treball i, per tant, a augmentar la seua ocupabilitat.

Per a analitzar el nivell de formació de la població de 25 i 64 anys és important distingir tres categories:

  • Persones amb fins a la primera etapa de la Secundària
  • Aquells que van aconseguir la segona etapa de la Secundària o Formació Professional
  • Els que tenen educació superior, encara que siga incompleta.

Espanya es caracteritza per tindre una relativament alta proporció de persones en els dos grups extrems. És a dir, gent amb formació superior i persones que no han superat la primera etapa de l'Educació Secundària. Concretament, en 2018, un 37,3% de la població de 25 i 64 anys tenia educació superior, al mateix temps que un 39,9% no havia superat la primera etapa de la Secundària. El restant 22,9% comptava amb la segona etapa de la Secundària o Formació Professional (FP).

Si es compara aqueixa composició de la força de treball amb la mitjana de la Unió Europea, la diferència és molt significativa: el grup amb menor formació té al nostre país un pes que és pràcticament el doble que a la UE (39,9%, com acaba d'assenyalar-se, i 21,9%, respectivament). El grup amb formació superior té un pes més semblant, encara que és més alt al nostre país (37,3% i 32,3%).

Pot consultar la notícia original ACI

961753277
Major, 15
46230 - Alginet
(Valencia)
ocupacio@alginet.es